Hi ha alguna cosa especial en el mes de setembre. És el mes dels començaments per excel·lència. Aquests dies, pels passadissos de l’escola s’hi barregen els nervis de tota mena. Hi ha els plors i la tendresa dels infants més petits que s’allunyen de casa i trepitgen l’escola per primera vegada. Hi ha les papallones a l’estómac dels qui estrenen una nova etapa amb canvi de passadís. I hi ha, també, les mirades de concentració i responsabilitat dels alumnes més grans, que ja veuen a l’horitzó el compte enrere per preparar la Selectivitat.
Tinguin els anys que tinguin i estiguin en el començament que estiguin, aquests més de 750 alumnes comparteixen un mateix sostre. I precisament d’això va el nou projecte que ens acompanyarà durant els pròxims tres cursos, que porta per títol “Vedruna, una casa per ser viscuda“.
Durant aquest curs, el primer pas d’aquest camí ens llança una pregunta que convida a mirar cap endins: “Casa meva. Com soc jo?”. Utilitzarem la imatge de la casa per ajudar cada infant i jove a explorar el seu propi món interior. Volem acompanyar-los perquè entenguin les seves emocions, prenguin consciència de les seves dificultats i, sobretot, descobreixin els seus talents per guanyar autonomia.
Però perquè qualsevol començament funcioni, i per atrevir-se a descobrir com som, cal un ciment indispensable: la confiança. La confiança en les pròpies possibilitats i la certesa de saber que la família, els companys i l’equip d’educadors som al seu costat per fer-los xarxa.
Com que els inicis de setembre a vegades fan una mica de vertigen, ens fem nostra la frase de Joaquima de Vedruna per arrencar: “Tingueu molta confiança: tot anirà bé, encara millor del que es pot pensar.”
Benvinguts a casa. Bon curs 2026-2027 a tothom!
